Psicoteràpia per a
acompanyar processos vitals
La psicoteràpia és un espai de confiança on es dona la relació psicoterapèutica. En aquesta relació jo estic disponible per a acompanyar-te a mirar-te i atendre l’experiència o assumpte vital que t’ha portat a demanar ajuda.
És un espai d’escolta i respecte que permet l’expressió del teu món intern i mostrar-te en la teva intimitat.
El procés terapèutic és un camí d’autoconeixement i consciència que et permet una major comprensió de tu i d’allò que estàs vivint. També permet aprendre i conrear recursos interns i externs amb la intenció de viure’t amb una major capacitat de sostenir-te i de recolzar-te en el teu entorn. És a dir, de viure allò que et va succeint en la vida, el fàcil i el difícil.
El més habitual és arribar a psicoteràpia perquè estem passant per un mal moment, dificultat, problema… que no sabem “resoldre” per nosaltres mateixos i necessitem ajuda d’un professional.
Hi ha molts assumptes vitals que ens poden portar a demanar ajuda, per exemple: entrar en una relació de parella, el dol d’una relació, els dols, la malaltia, la carrera professional i tot el que ens succeeix, crisis existencials i estar perduts, maternitat i paternitat, la nostra relació interna (i els seus canvis), la relació amb els nostres pares, les relacions d’amistat, un procés depressiu, l’ansietat, l’autoestima o amor propi, la relació amb les nostres emocions, etc. És interminable la llista perquè al llarg de la vida ens succeeixen infinites coses.
Amb el que ens succeeix apareix el nostre tracte intern, el nostre caràcter, ferides, etc. Allò que vam aprendre per a viure i adaptar-nos al mitjà durant la nostra infància. Això està relacionat amb l’individual, el familiar, amb les relacions pròximes i amb el context social.
En la societat occidental en la qual vivim, amb la seva mirada orientada a la producció i al “èxit”, no hi ha espai o molt poc, per a aprendre a viure la vida amb el que ve i no sols amb el que desitgem que arribi. Aquesta mirada ens dificulta donar-nos espais interns i relacionals per a viure’ns amb tot el que ens passa i poder acollir experiències vitals que són més difícils. Semblés que ens hàgim d’ocultar perquè això “no ens hauria d’estar passant” o “hauria de passar de manera diferent” o “hauria de resoldre-ho sol/a”.
Quan dic que ofereixo psicoteràpia per a acompanyar processos vitals em refereixo al fet que acompanyo a les persones a mirar allò que els està passant, a prendre consciència i a poder-se acompanyar en el que estan vivint, conreant diferents recursos interns i externs, així com un bon tracte intern. Aprendre a tractar-nos bé ens facilita estar i viure les diverses situacions de la vida, les fàcils i les difícils.
Què aporta la psicoteràpia?
Consciència, comprensió i autoconeixement.
Aprendre a donar-te un bon tracte intern.
Més capacitat d’autosuport.